Anhels de l’ànima
Sota cap concepte creguis que els que van devant , darrera o a sobre teu, fan el teu camí.
Senzillament t’acompanyen i prou.
Qui t’estimi, anirà al teu costat.
Quasi la meitat del mon viu per oblidar, i quasi l’ altre meitat viu per recordar; i enmig, hi ha l’esquerda:
On vivim els que volem recordar els oblits, o els que volem oblidar els records.
Hi ha una legio de gent, eternament enamorada del oblit, i un altre, eternament enganxada als records, i uns pocs, viuen del avui.
Camí de plata,
fins a tocar la nit,
allà on el cor ja no batega,
perquè s’ ha fos amb l’ infinit.
Jo aquí veig la mateixa lluna, nacrada, també de plata
enfilada als núvols i al cel,
m’enfarina la fageda,
d’ una claror com de mel.
Camí de plata, el teu vaixell,
espurnejant les onades,
aquí, de fulles daurades, n’és ple el meu cistell ;
Jo veig aquí un sostre maragda de verd tendre
que de dia em tapa el cel
i de nit, els estels;
i el sol només m’espurneja … si fa vent:
Soc a la fageda, la meva llar…
tu, ets a les roques, vora el mar.
i tots dos… som a casa.
He preguntat al mar,
com pot fer tant segles seguits l’ amor…a les roques;
m´ha dit que era molt senzill:
Elles mai deixen d’ abraçar-me,
jo mai deixo d’ acaronar-les,
mai hem canviat.