Els meus animalons
15874
wp-singular,page-template-default,page,page-id-15874,wp-theme-bridge,bridge-core-3.3.4.7,qi-blocks-1.4.9,qodef-gutenberg--no-touch,qodef-qi--no-touch,qi-addons-for-elementor-1.9.6,qode-optimizer-1.2.2,qode-page-transition-enabled,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-theme-ver-30.8.8.7,qode-theme-bridge,disabled_footer_top,elementor-default,elementor-kit-10,elementor-page elementor-page-15874
 

Els meus animalons

Les  GRANOTETES  TRAPELLES

 

Hi havia  en un estany gran  d’un país llunyà, una colònia  de granotes que  vivien en una petita illa al centre del llac.

Hi tenien de tot, els pares  treballaven construint  casetes

amb fang , les  mares  cosint amb fulles vestits i sabates.

les  granotes petites fins i tot tenien una escola, on les mes velles explicaven, contes i experiències i perills, que amb els anys havien passat.

 

Al mig  del corró de granotetes  estaven  les 5 germanes :

NATA, NETA , NITA , NOTA i NUTA.

Sempre feien  preguntes al mestre, i tot ho volien conèixer

tocar , tastar i experimentar.

 

A l’ illa no tenien  enemics i no els hi faltava el menjar

doncs milers  de mosquitets poblaven aquelles terres tot l’any…. 

 

 

 

 

 

Les  gàbies de les  pedres

 

Hi  havia  un  país molt  lluny  que tot era de pedra,

N’ hi  havia de  tots  colors  i  formes  i  textures,

I   un  gran riu que el resseguia i les  banyava,

 I   baixava  indiferent  cap el mar.

 

 Un dia  va  arribar  un ocell ,   agosarat   riu a munt

I en  no trobar  ni  un sol arbre   va  preguntar al riu,  on  son els arbres ?

Jo   viuria  en aquest  país  si  tingues  bons arbres  per  niar  i   menjar .

Mai  n’ hi  ha hagut  d’ arbres aquí!.  Va  contestar el riu

L’  ocell,  enamorat dels  colors,  va  pujar, repetidament  pel riu,

Portant en cada   viatge  varies   llavors, fulles  i  herbes

que   repartia per  les  esquerdes de les  roques,

pels  replecs sorrencs del riu  i sota  la  neu   tova.

 

L’ any següent ,  ja  va trobar  petits  plançons   creixent   per  tot  arreu…

 

 

HISTÒRIA  D’HIPO  I  DE  PÒTAM.

 

*  Hipo i Pòtam  eren  dos Hipopòtams, germans, molt joves

   i diferents entre ells. 

   En  Hipo era  molt inquiet, nerviós, no parava mai  quiet

   sempre sortia  de la  “Gran Basa”  a  “espiar” l’ entorn.

   En Pòtam,  era més  grasset, molt tranquil , li agradava

   sobretot descansar a les   vores  de la Gran Basa, era  molt

   mandrós, i només  sortia ( quan ho feia) per  menjar una

   mica d’herba  fresca per els  voltants.

 

   Quan  l’ HIPO  va ser més gran, un  dia ,nerviós i emocionat,

   va dir als  seus pares  que el deixessin sortir i conèixer  el MON, sota  la mirada     mandrosa  de Pòtam, que  no entenia que  volia el seu germà, ni que buscava.

 

 En HIPO  doncs  va  agafar un  sarró, hi va posar quatre peces   de roba, un xic  de menjà,      i es posà una botes noves que li  havien regalat el seus  pares, tot prometen que tornaria per explicar tot el  que veiés….  (  segueix)