Flocs de llum
15862
wp-singular,page-template-default,page,page-id-15862,wp-theme-bridge,bridge-core-3.3.4.7,qi-blocks-1.4.9,qodef-gutenberg--no-touch,qodef-qi--no-touch,qi-addons-for-elementor-1.9.6,qode-optimizer-1.2.2,qode-page-transition-enabled,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-theme-ver-30.8.8.7,qode-theme-bridge,disabled_footer_top,elementor-default,elementor-kit-10,elementor-page elementor-page-15862
 

Flocs de llum

No us enganyeu

aquest llibre està escrit amb tinta de melangia,

amb  rosegons de tristesa,

i  amb  espurnes d’ il·lusió;

hi ha alenades  d’optimisme,

enmig   d’un  oceà  de plors,

i  malgrat tot, hi  viu la calidesa.

tothom  hi pot viure dins aquest llibre…  te  LLUM

 

A PAS  PER  LA  VIDA.

 

Vaig lent… a propòsit !

Si puc, per tot,  sempre;

Per  gaudir del  moment i de  la  gent.

Si  corro a  60,  a 90 o a 120 km/hora

Igualment tinc  gent darrera…sempre;

I  per  tant:

Marxa  curta i  vistes  amples !

 

 

La meva  professió.

 

La meva  professió es  com  navegar per mars  braves:

he de  remar molt   sovint a  contracorrent,

amb  vent en  contra… o de  costat;

amb mar de  fons  i  calamarsa,

fred  viu,

i sol implacable;

nits  eternes,

i  soledat, molta  soledat,

doncs  ningú vol  el meu jaç,

…es  de  mal  pair…  jo,  soc  metge.

 

 

Aquell tamariu

Volia  acaronar  el mar,

com  fos….n’ estava  enamorat.

Assedegat d’ onades i de la  salabror de l’ aigua,

que el vent  li  portava, i  que  tant  li agradava  de  paladejar,

va  baixar del  país de  les  eres i el pi  blanc, 

fins arribar a la  platja

i  va  quedar atrapat a   la  sorra,

a  tocar  de  les  onades mes  atrevides…com  ell,

i  cada  vespre,  amb llevantada,  dormien plegats.