Somnis

A  vegades, 

La música  es  suor d’ estimacions.

A voltes,

es sang  vessada per l’ amor.

Sovint,

Es un volca de sentiments,

pero sempre,  sempre,

es l’alè del cor.

***

La  majoria de  gent,

te moltíssims  amics,

però poquíssimes  pells al seu  redós.

La  majoria de  gent,

envia  petons i abraçades a dojo

però els  llavis passen set de soledat.

Moltíssima gent

els  agrada   moltes  coses, els  encanta  tot,

però son lluny  de bategar el que veuen.

Hi ha massa gent,

que  viu  segrestada per  conquerir  estimació,

i mostren somriures impossibles,

triats  entre  multituds  de  miralls…

Imagino, en  somnis,

un cel  vermell, sagnant   tot  el dia;

i  uns  boscos   blaus ,

amb el  vent   fent  onades.

imagino  la  lluna:  taronja,

mes  grossa , escalfant  la  nit.

veig  uns   núvols  grocs

enmig  del  cel  vermell,

jugant  a   fer  un  verd,

i degotant   llàgrimes  violetes

en  un  terra d’aram.

 i el  blanc?,  on es  el  blanc?

nomes  en  les  entranyes de la  terra

allà  on  encara  la pedra  es  neta

allà  hi ha  taques de  blanc  prodigiós,

brillant,  pur, diamant.

 imagino   el  negre …

…nomes  en  el  cor…del que  va destruir  “l’altre”  mon:

Aquell  d’un  cel  blau,  i d’arbres  verds,

aquell   d’ ocells d’ infinits  colors,

i  amb  música  dels arbres  i  del vent .

imagino…en somnis.