Soc un home qualsevol, de fang, que la pluja de les misèries lentament dissolt, amb una carpeta d’inquietuds enorme, explorador innat, home feréstec, inconformista radical, al que li agrada fer malabarismes amb les paraules i les notes… fins que provoquen sentiments, que viu en un món enllotat d’hipocresies… i li agrada enllitar-se amb la soledat; i que malgrat tot, continua remant, un metge de trinxera, soldat ras, sense galons, poca cosa mes…
Que pretenc?
Que ens abracem a la vida amb mes passió, i amb l’ ajuda de la música i les paraules construïm un mar de sentiments i pau, que el camí es el més important a la vida, no el destí. Massa sovint lluitem per conquerir quimeres.
Massa sovint ens estavellem per conquerir fama, poder i riquesa, i oblidem els sentiments i els somnis.
Cal ordenar notes, colors i paraules fins que bateguin sentiments.
Crec, sincerament que la música i les paraules son la medicina més potent que existeix.
Quan treballes amb pedra, amb un pinzell, amb paraules, o amb notes, i crees una imatge , un sentiment… creixes com a persona, i ets afortunat si pots expressar les teves emocions.
També els pots expressar si les imatges agafen moviment…
Si la música et fa dansar, si les paraules engranen històries…
Però també la música ens pot guarir el cos, perquè nosaltres també som batecs, vibrem, si ens deixen, amb la natura.
La música i les paraules son l’ essència dels sentiments